ensayo obra larga

treinta años del nuc tercera parte

AMUNT EL TELó!!!


Com no podia ser d’altra manera, el nostre grup de teatre ha tornat a sorprendre a propis i estranys amb la representació de dos obres de gran impacte : “Mongeries”  i “Besos”.
La primera, va suposar el bateig dalt d’un escenari de dos dels més emblematics fallers que en tenim : Miguel García i Miguel Valero.
Estos dos “monstres de la interpretació” han deixat “en panys menors” al nostre primer actor el gran Enri Ballester.
Així mateix, també ha suposat  l’estrena amb  “l’equip gran” de tres senyoretes ( Sonia Iranzo, Maria Vallés i Elena Vallés) que representaren els seus papers amb
gran soltura. La resta dels actors i actrius s’ho passaren de meravella donant vida a les germanes de la divina memoria.

La representació , portada a bon ritme i amb uns números sorpresius, va ser de l’agrat del públic assistent. Missió complida!!!-

Per altra banda, i en la categoría d’obra llarga, es posà en escena l’obra de Carles Alberola i Roberto García “Besos”.
Amb el mateix èxit que l’altra, totes les persones que hi acodiren , disfrutaren de la música i els diàlegs frescos i dinàmics, enmig d’una representació a un alt nivell, com correspon als nostres actors i actrius.
Només ens queda donar l’enhorabona a este grup de teatre que passeja el nom de nostra falla per les més altes esferes del món faller.
Amics, què voleu que us diga…. Borrull està de moda!!!!.

treinta años del nuc segunda parte

Fa quasi cinc anys vaig tindre el plaer de dirigir a la gent del NUC en un moment agredolç, dels diversos que segur hauran viscut durant els seus 30 anys d'Història. Com deia Inma Guerrero en el programa de mà, “l'obra representava el començament d'una nova etapa teatral. Un camí iniciat amb guanyes, il•lusió, i treball…

Va ser un any especial. Recorde amb moltíssim afecte els assajos en casals prestats on tots vivirem la “germanor fallera”. Eren, al seu torn, moments difícils; el grup pareixia dubtar en les seues possibilitats de supervivència. Gràcies a la seua perseverança i amor pel teatre vam traure el text avant.

Després d'allò he seguit amb deteniment la seua trajectòria i sempre m'alegre pels seus èxits, que són molts. No és fàcil fer teatre en les falles. Gens fàcil. I menys tindre amics. La gent va i ve i és extremadament complicat mantindre un quadro artístic amb el nivell del NUC. Ells ho han aconseguit i per a la resta de grups és un referent on mirar-se per a no perdre el nord.

Les meues més sinceres felicitacions per estos 30 anys de TEATRE.


Carles Galiana
Director teatral

treinta años del nuc primera parte

El NUC : 30 ANIVERSARI….

Pozí!!! Amparooo!!! Complim 30 anys.
No m’agradaria continuar amb l’amanida frase de : “pareix que fou ahir mateix..”, però és de veres!.
Com molts fallers, la primera actuació fou al casal, i después al teatre “El Micalet”. Corria l’any 1979, i posarem en escena : “Cels de novensà”. La dirigia mon tio, José Sánchez, ( El tio Pepico), i va ser una experiència tan gratificant, que, 30 anys després, encara duren els seus efectes ( aneu amb cura, que açò crea dependència…).
Des d’aquell dia…
( -“veste’n fora d’esta casa i eixe bancalet no xafes en ta vida!!!, mala filla!”
-“Mala dóna”
-Au!”
-Guaixquen,guaixquen….!!!)

Moltes han sigut les persones que , en este temps , han passat pel” nuc”. Unes, encara continuen damunt d’un escenari, altres, per diverses circumstàncies, no. Però estic segura de què , d’alguna manera, tots i totes , estem encara “nugades” per eixe fil , alhora fort i feble, que és l’amor pel teatre.
Enguany, per celebrar eixe aniversari, hem escollit dos obres. Una, nova, que representa el nostre present i el nostre futur. L’altra, un “remaque”, un homenatge a la nostra trajectòria : La primera és “Mongeries”, una versió molt lliure i “sui gèneris” d’un musical. Una obra amb la què volem reivindicar el dret i l’obligació de tot el món a ser feliç, encara que siga per uns instants.
L’altra és un clàssic dins del nostre repertori : “Besos” de Carles Alberola i Roberto García. Per nosaltres representà, al 2002, una nova etapa teatral . A més a més , era l’obra favorita i “talismán” de Carme Cerdá, nostra amiga i actriu ,morta al desembre de 2008.
Espere que celebreu el nostre aniversari amb nosaltres,esteu invitats. Celebrar 30 anys de teatre, és celebrar la VIDA amb majúscules, la vida en este grandiós teatre que és el món.
Un bes molt fort per a tots!!!

INMA GUERRERO

obras 2012

obra larga: la gabia d´or

obra corta: aixo no es vida