treinta años del nuc primera parte

El NUC : 30 ANIVERSARI….

Pozí!!! Amparooo!!! Complim 30 anys.
No m’agradaria continuar amb l’amanida frase de : “pareix que fou ahir mateix..”, però és de veres!.
Com molts fallers, la primera actuació fou al casal, i después al teatre “El Micalet”. Corria l’any 1979, i posarem en escena : “Cels de novensà”. La dirigia mon tio, José Sánchez, ( El tio Pepico), i va ser una experiència tan gratificant, que, 30 anys després, encara duren els seus efectes ( aneu amb cura, que açò crea dependència…).
Des d’aquell dia…
( -“veste’n fora d’esta casa i eixe bancalet no xafes en ta vida!!!, mala filla!”
-“Mala dóna”
-Au!”
-Guaixquen,guaixquen….!!!)

Moltes han sigut les persones que , en este temps , han passat pel” nuc”. Unes, encara continuen damunt d’un escenari, altres, per diverses circumstàncies, no. Però estic segura de què , d’alguna manera, tots i totes , estem encara “nugades” per eixe fil , alhora fort i feble, que és l’amor pel teatre.
Enguany, per celebrar eixe aniversari, hem escollit dos obres. Una, nova, que representa el nostre present i el nostre futur. L’altra, un “remaque”, un homenatge a la nostra trajectòria : La primera és “Mongeries”, una versió molt lliure i “sui gèneris” d’un musical. Una obra amb la què volem reivindicar el dret i l’obligació de tot el món a ser feliç, encara que siga per uns instants.
L’altra és un clàssic dins del nostre repertori : “Besos” de Carles Alberola i Roberto García. Per nosaltres representà, al 2002, una nova etapa teatral . A més a més , era l’obra favorita i “talismán” de Carme Cerdá, nostra amiga i actriu ,morta al desembre de 2008.
Espere que celebreu el nostre aniversari amb nosaltres,esteu invitats. Celebrar 30 anys de teatre, és celebrar la VIDA amb majúscules, la vida en este grandiós teatre que és el món.
Un bes molt fort per a tots!!!

INMA GUERRERO